Salvador Macip és metge, investigador i professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester. El passat mes de maig va participar en les conferències Josep Egozcue dedicades als avenços del CRISPR, sobre les quals hem publicat recentment un nou quadern. I el 20 de desembre va impartir la conferència "Jugar a ser Déu: els reptes ètics i socials de la medicina del segle XXI", en el marc de l'acte de lliurament dels premis Ètica i Ciencia.

Com s'està aplicant actualment el CRISPR en humans?

El CRISPR té com a objectiu editar material genètic en qualsevol forma o circumstància. Encara ens trobem lluny del que intuïm que podrem fer, però les possibilitats ja estan bastant marcades. Actualment, en investigació, ja estem treballant en l'edició de cèl·lules d'animals. En humans és una mica més complicat ja que hi ha consideracions ètiques, que van més enllà de l'avenç de la tècnica, però ja s'han fet els primers passos del que podria ser l'edició genètica d'embrions. Encara ens trobem en un estadi molt inicial i hi ha d'haver molta discussió abans que realment es puguin tractar els embrions humans. El que el CRISPR ja pot fer a dia d'avui és intervenir en determinades teràpies. La tècnica que ja es podria aplicar consisteix a extreure cèl·lules d'un organisme, modificar-les genèticament i tornar-les a injectar en el cos. Això permetrà reactivar el sistema immunitari o provocar que tornin a funcionar cèl·lules que no ho fan per diferents motius. Aquest sistema és molt prometedor i ha de ser el primer pas per a la modificació de cèl·lules dins del propi organisme humà.

A curt, mitjà i llarg termini com evolucionarà l'aplicació de la técnica?

És difícil fer prediccions molt exactes, ja que els avenços són exponencials i en els últims anys s'han fet passos espectaculars. En els propers cinc anys possiblement veurem una aplicació estandarditzada en centres hospitalaris del CRISPR sota la tècnica que comentava anteriorment, l'extracció i modificació de cèl·lules. El següent avenç, probablement a una dècada vista, permetrà el tractament dins del propi cos i, a llarg termini, s'abordarà l'edició d'embrions, però com ja he dit, la seva aplicació no depèn únicament de la ciència, ja que comporta un debat ètic associat sobre el qual, a dia d'avui, encara no estem preparats per afrontar-lo.

En relació al debat ètic. Qui l'hauria de liderar?

Ha de partir de la comunitat científica, que és qui està preparada i coneix les possibilitats, les perspectives i les eines que es poden utilitzar. Però liderar no vol dir monopolitzar. Estem parlant d'un debat en el qual ha de participar el conjunt de la societat. Ha de partir d'un principi tècnic que és complex però que els científics tenim el repte de fer-lo comprensible. Un cop superat aquest primer pas, el debat ha de ser completament obert perquè puguin intervenir experts en bioètica, polítics, societat civil ... A més, possiblement, serà una discussió que s'ha de realitzar localment, ja que serà molt difícil trobar un consens global.

I quan ha d'iniciar-se aquest debat?

El problema és que no tenim gaire temps, ja que la part tècnica està gairebé a punt. Si no hi ha regulació ens podem trobar que es puguin començar a aplicar determinades tècniques sense consens previ. El que no podem fer és desestimar totes les possibilitats que ens ofereixen els avenços, només per la por de que no s'utilitzin de forma correcta. Hem de trobar l'equilibri per conjugar els beneficis i evitar les males pràctiques i, per això, és imprescindible que hi hagi un debat profund.

Per on ha de començar el debat?

El punt de partida ha de poder determinar a qui impliquem per participar en aquest debat i què podem fer per sumar als que encara no estiguin capacitats per intervenir. També és fonamental que ens posem d'acord fins on volem arribar amb les tècniques d'edició genètica i evitar el seu mal ús. És vital que els governants puguin regular i establir guies per determinar fins on podem arribar. Podem reconèixer que encara no estem preparats per abordar el tractament d'embrions humans, però sí hem d'avançar en altres àmbits, que ja són pràcticament una realitat.

Com a investigador, quin creu que és l'aportació més rellevant dels avenços científics en matèria d'edició genètica?

La fita més important de les dues últimes dècades ha estat la revolució genòmica. Des de principis d'aquest segle coneixem el mapa complet del genoma humà. La investigació actual avança a gran velocitat gràcies a la informació genètica que trobem en les bases de dades públiques. Aquest és el substrat de les millores que estem veient amb tècniques com el CRISPR o en l'àmbit de la medicina personalitzada. Està canviant la perspectiva científica i mèdica. Cada vegada és més ràpid i econòmic llegir els genomes i ho estem implementant en medicina per oferir als pacients els tractaments més adequats.

I la part negativa de tots aquests avenços?

El principal perill és el que ja s'ha produït al llarg de la història cada vegada que ha existit un avenç científic rellevant, i té a veure en què s'engrandeixin encara més les diferències entre pobres i rics. Aquesta situació ja es va experimentar amb els antibiòtics, possiblement l'avenç científic més espectacular de la història de la humanitat, ja que va significar que en poc temps es va incrementar l'esperança de vida de manera considerable. Al principi no eren accessibles per a tota la població i en molts països la gent seguia morint de malalties infeccioses. El repte és que amb l'edició genètica aquesta transició, que resulta inevitable, sigui el més curta possible. La solució no és senzilla, però el que tampoc podem fer és deixar d'aplicar una tecnologia fins que no sigui accessible a tothom. Des del punt de vista ètic i moral tampoc seria just. Si tenim la capacitat per aplicar millores cal implementar-les, però hem d'evitar un escenari en el qual poden arribar a conviure els "post humans" amb els humans tradicionals, aquells que encara lluitarien per combatre malalties ja superades en els països més avançats.

Quin paper han de jugar els més joves en aquest escenari?

Regularment imparteixo conferències per a joves en les quals tractem temes com la bioètica, genètica, càncer o l'envelliment... davant audiències que van des dels 11 als 18 anys. La principal conclusió és que tendim a protegir i infantilitzar a les persones d'aquestes edats, però la realitat és que estan més capacitats del que ens pensem per emetre judicis de valor i opinions sobre aquests temes. És important implicar-los en el debat com més aviat millor. Si formem als joves per entendre problemes, valorar possibilitats i els ensenyem a prendre decisions raonades, més enllà del que opina el seu entorn familiar o sociocultural, la humanitat tindrà molt de guanyat i podrem avançar cap a un futur millor.