28. La ética en las instituciones sanitarias: entre la lógica asistencial y la lógica gerencial
A les institucions hospitalàries conviuen com a mínim dos lògiques: l'assistencial i la gerencial. Responen a valors, principis i criteris d'actuació no sempre coincidents. Malgrat la dissonància entre les dues lògiques, existeixen molts punts de trobada. Aquesta monografia reflexiona sobre les lògiques, els valors i els rols professionals de l'entorn sanitari.
27. Ética y salud pública
Este cuaderno quiere dar un impulso a la ética en el área de la salud pública. Incluye aquellos aspectos susceptibles de consideración ética así como elementos para la elaboración de una casuística de aplicación de la bioética a la salud pública. Finalmente ofrece también propuestas para el diseño de un programa de actividades formativas.
26. Las tres edades de la medicina y la relación médico-paciente
Mark Siegler, ponent convidat a les IV Conferències Josep Egozcue, va dedicar aquest cicle a tractar les tres edats de la medicina i la relació metge-pacient. En la primera conferència va parlar de l'evolució que ha sofert la relació amb el pacient al llarg de la història. En la segona, va centrar-se en les aportacions passades i futures de l'ètica clínica, un terme que ell mateix va desenvolupar per referir-se a l'ètica aplicada a la pràctica mèdica. Aquestes dues conferències, van ser enriquides amb un debat amb les aportacions de diversos professionals.
25. La ética, esencia de la comunicación científica y médica
Les tecnologies de la informació i de la comunicació han revolucionat el món del periodisme i, en general, la manera com la ciutadania accedeix a l'educació i la cultura mèdica i sanitària. L'ètica té ara en aquest camp noves perspectives d'anàlisi. En aquesta monografia Vladimir de Semir, director de l'Observatori de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, analitza la situació actual. Diversos experts aporten també les seves reflexions sobre les transformacions que afecten al periodisme sanitari.
24. Maleficencia en los programas de prevención
La bioètica és una disciplina en alça al món sanitari, però fins ara bàsicament centrada en la seva aplicació clínica i no tant en la salut pública. Aquest quadern s'endinsa en aquesta àrea amb l'estudi de programes de prevenció, fent incidència en els programes de prevenció secundària de càncer de mama. Iniciatives com aquestes garanteixen un benefici per la comunitat però no sempre ho fan per a l'individu. Diversos experts analitzen la no maleficència i altres principis ètics bàsics que sorgeixen al plantejar aquests programes.
23. La ética y la investigación clínica
Ruth Macklin, professora d'Ètica del Departament d'Epidemiologia de la Facultat Albert Einstein de Nova York, va ser la ponent convidada a les III Conferències Josep Egozcue. Macklin va dedicar el cicle a tractar l'ètica i la investigació clínica. En aquest quadern s'inclouen les seves tres conferències: l'ètica de la investigació en l'actualitat, l'ètica en la investigació multinacional i les zones grises de la recerca.
22. Consentimiento por representación
Tot i que actualment és obligatori el consentiment previ a qualsevol intervenció mèdica, encara planteja diversos dilemes. Aquests s'accentuen quan el malalt no té capacitat per decidir i cal recórrer al consentiment per representació. En aquest quadern s'analitza el consentiment per representació des de la perspectiva sanitària, amb Emilia Civeira, metgessa intensivista, i des de la jurídica, amb Jacobo Dopico, professor de Dret Penal. Es completa amb les contribucions d'altres professionals que aporten una àmplia visió de la qüestió.
21. L'ètica en els serveis d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual greu
Els serveis d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual greu s'enfronten cada dia a dilemes ètics que cal resoldre. Aquest quadern recull les reflexions i inquietuds d'experts en ètica i professionals de centres assistencials. Es tracta d'un document de treball que vol ser el punt de partida per l'elaboració futura d'un codi de bones pràctiques. (En català, disponible només en versió pdf)
20. Retos éticos de la e-salud
En els darrers anys l'expansió d'Internet ha portat canvis substancials en l'àmbit de la salut que afecten no només a l'accés a la informació, sinó també a les relacions existents entre els usuaris, els professionals mèdics, la indústria i els investigadors. Aquest quadern aprofundeix en aquests aspectes i en els reptes ètics que plantegen. Inclou un document de treball de Gema Revuelta i Cristina Aced, de l'Observatori de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, l'experiència del portal la infermera virtual presentada per Gisel Fontanet, del Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona i les aportacions de diferents experts en la matèria.
19. La persona como sujeto de la medicina
En la segona edició de les Conferències Josep Egozcue, la Fundació va convidar al Dr. Eric Cassell, professor de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cornell i membre del Hastings Center de Nova York. El Dr. Eric Cassell, una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament i la difusió de la bioètica, va dedicar el cicle a tractar "La persona com a subjecte de la medicina". Aquest quadern inclou les tres conferències del cicle: Què és una persona? Què és una persona malalta? Què és l'autonomia als malalts?
18. Listas de espera: ¿lo podemos hacer mejor?
Aquest quadern analitza un dels principals problemes de la sanitat pública, les llistes d'espera. Malgrat la universalitat teòrica de la protecció de la salut, no tots els pacients tenen les mateixes oportunitats. Conceptes com l'equitat, la justícia distributiva o la desigualtat entre pacients sorgeixen quan s'aprofundeix en aquest tema. El quadern exposa les principals disfuncions de les llistes d'espera i presenta millores per contrarestar-les. Compta amb la participació de Marisol Rodríguez, professora d'Economia de la Salut de la Universitat de Barcelona, Àngel Puyol, doctor en Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Juan del Llano, director de la Fundació Gaspar Casal.
17. El bien individual y el bien común en bioética
Aconseguir que el bé individual i el bé comú coincideixin és una de les finalitats de l'ètica. En matèria sanitària, el problema de fer compatibles els desitjos individuals i el que ha de ser comú i accessible a tots s'agreuja ja que les necessitats creixen desmesuradament i els recursos són escassos. El professor Daniel Callahan va dedicar les I Conferències Egozcue a tractar aquesta qüestió. Callahan la va plantejar des de diferents perspectives: el progrés mèdic, la medicina i el mercat i les taxes de natalitat en declivi.
16. Autonomía y dependencia en la vejez
L'autonomia de les persones grans que pateixen limitacions funcionals s'inscriu com una qüestió clau en societats que s'han adaptar a la longevitat. Les aportacions de Bernadette Puijalon, Josep Vila i Moisés Broggi ens ofereixen en aquesta publicació mirades diverses, sostingudes en l'antropologia, la pràctica psicològica i la vivència, respectivament. La seva lectura posa de manifest la varietat d'aspectes i perspectives que cal considerar en la reflexió sobre l'autonomia, a la vegada que estimula a la formulació de noves preguntes.
15. Consentimiento informado y diversidad cultural
El consentiment informat estableix el deure d'una bona comunicació entre el metge i el pacient, amb l'objectiu d'informar-lo de la seva situació i assessorar-lo en les decisions que ha de prendre. Si la comunicació ja té problemes en situacions habituals, més encara en els casos que no hi ha un idioma comú o en els que les mateixes paraules tenen significats diferents. L'objectiu d'aquest quadern és posar de manifest les particularitats del consentiment informat en contextos multiculturals, tot comptant amb les aportacions d'investigadors, docents i professionals de l'àmbit sanitari i social.
14. Aproximación al problema de la competencia del enfermo
La competència del malalt en la presa de decisions és una assignatura pendent que requereix adquirir noves habilitats i instruments pel seu tractament. Com afrontar la negativa d'un malalt davant una intervenció quirúrgica? Com distingir entre una decisió comú o una decisió incompetent? Aquest quadern reflexiona sobre aquests i d'altres interrogants relacionats amb la competència i l'autonomia del malalt.
13. La información sanitaria y la participación activa de los usuarios
Aquest quadern és producte d'un treball realitzat per Montserrat Busquets i Jordi Caïs a propòsit de l'estat actual de la informació sanitària i la participació dels usuaris en les decisions clíniques. L'objectiu ha estat conèixer fins a quin punt la informació que reben els pacients sobre la patologia que pateixen és satisfactòria. El procés portat a terme a partir de les entrevistes realitzades i les conclusions que se'n dedueixen van ser presentades pels seus autors a un grup d'experts que van debatre àmpliament sobre la qüestió. Les intervencions del grup de discussió es reprodueixen a la segona part d'aquesta publicació.
12. La gestión del cuidado en enfermería
Hi ha una dimensió ètica intrínseca a l'acte de tenir cura que enriqueix el discurs ètic sanitari i l'ajuda a situar des de la perspectiva de l'usuari, del pacient i la família que reben l'atenció. La manera com les infermeres tenen cura dels malalts planteja una noció sobre què s'ha de fer i com dur-ho a terme i adquireix una rellevància important si de debò es vol dirigir el model assistencial cap al client, pacient o usuari. En l'organització d'un servei sanitari s'han de considerar els principis bàsics del cuidar professional com a mínim amb la mateixa importància que els principis bàsics del tractament de les malalties.
11. Els fins de la medicina (The Goals of Medicine)
El document que elaborà el grup d'investigadors del Hastings Center i que ara traduïm al castellà i al català, és un intent de desmitificar la medicina, a fi que l'exercici d'aquesta constitueixi efectivament un progrés per a la humanitat. Els fins de la medicina, a finals del segle XX, han de ser alguna cosa més que la cura de la malaltia i l'allargament de la vida.
Amb la traducció d'aquest document, la Fundació Víctor Grífols i Lucas vol posar de manifest la qualitat i el valor del seu contingut pels objectius que articulen les activitats de la Fundació, així com afavorir i contribuir a la difusió entre tots aquells que es mouen en l'òrbita de les anomenades "ciències de la salut".
10. Corresponsabilidad empresarial en el desarrollo sostenible
El concepte de desenvolupament sostenible està àmpliament acceptat per la societat, per molts governs, administracions locals, agents socials i també per gran part del sector empresarial. És sabut que no es pot mantenir el creixement econòmic actual. La societat ha d'assegurar la capacitat de creixement de les generacions futures sense que quedi limitada per les pràctiques actuals.
Cal un canvi cultural on el ciutadà assumeixi la seva responsabilitat i participi d'aquesta nova "forma de vida". Són molts els agents implicats en aquest canvi: el sector empresarial, les administracions, ONG's, escoles de negocis i universitats, organitzacions empresarials, sindicats i premsa. El quadern recull tots aquests punts de vista i inclou annex amb casos pràctics.
09. Ética y sedación al final de la vida
La pràctica de la sedació involucra d'una banda el respecte per l'autonomia i la dignitat de la persona i per l'altra, la promoció de l'excel•lència en els professionals sanitaris que s'ocupen dels malalts en la proximitat de la mort.
L'objectiu d'aquest quadern és publicar el debat que es dugué a terme entre pal•liativistes, oncòlegs, internistes, cirurgians, administradors sanitaris, periodistes, psiquiatres, psicòlegs, infermeres, juristes i bioètics tractant d'avançar en el coneixement i la bona praxi de la sedació per facilitar la tasca dels clínics.